SUMIE


La Pintura sumi-e


La Pintura sumi-e és una tècnica que es va desenvolupar a la Xina durant la dinastia Tang (618-907) i es va implantar com a estil durant la dinastía Song (960-1279). Fou introduïda a Japó a mitjans del segle XIII  per monjos budistes zen i va créixer en popularitat durant el període Muromachi (1338-1573).

Sumi(tinta); e(pintura). L’art disciplines, en aparença tan diferents, segueixen el mateix mètode per aconseguir el mateix propòsit: el control de les distraccions, el domini d’un mateix, i finalment l’alliberació de la pintura a tinta és un dels “camins” del zen japonès, com ho son la cerimònia del te, la lluita d’espases, el tir a l’arc o la cal•ligrafia de la que el sumi-e n’és una variació. Aquestes del talent interior, més autèntic, més perfecte i més feliç que qualsevol cosa que es pugui aconseguir amb l’ intel•lecte.
Qualsevol d’aquests camins exigeix una dedicació d’anys i entrega total. Per descomptat no es tracta d’arribar a cap fi, perquè l’anhel d’un fi ja és un impediment; lo important és el camí. S’han utilitzar els materials, assajar les postures. Repetir, repetir i repetir els exercicis fins aconseguir que les mans es tornin destres i s’alliberin de les seves limitacions. Cometre errors una i una altra vegada i aprendre a suportar-los. Així, amb el temps, la ment s’allibera del desig de l’èxit, la mà es converteix en un transmissor instantani de les emocions, i s’obliden totes les lliçons, tècniques i trucs. Aleshores s’aconsegueix la mestria. 


Algunes de les meves pintures

muntanyes amb boira





la prunera florida

boscos




crisantem
lotus