divendres, 17 de febrer del 2012

Nova exposició


"Paraules al vent"
Les obres que presento en aquesta nova exposició volen ser un apropament a la naturalesa de la mort, una reflexió plàstica sobre l'existència de la vida i de la mort, on una i altre s'entrellacen recíprocament.
Escriptura i grafisme apareixen aquí com a símbols de llenguatge i comunicació: comunicació amb els éssers estimats on les emocions i els sentiments es barregen amb les vivències viscudes.
Paraules no dites, paraules al vent...
Si, paraules, pensaments i coses que no ens hem gosat dir omplen la memòria de records... de tot allò que representa per a mi el VIURE I EL MORIR.
Lurdes Civit
Barcelona 22 febrer 2012



divendres, 20 de gener del 2012

Algunes reflexions... sobre la meva exposició

Alguns de vosaltres m’heu demanat que us expliqui la meva exposició. Explicar-la és mostrar una mica de la meva vida... Fa un any quan vaig iniciar la preparació d’aquesta exposició, tot just després d’acabar la darrera, em vaig proposar continuar la recerca que havia iniciat amb “Marta i la Savana”, viatge pels quatre Móns. Volia descobrir els éssers que habitaven aquests móns, la Natura em parlava a cau d’orella i jo la volia escoltar. Però la vida et porta per camins inesperats i em vaig trobar en mig d’un temporal que ens va fer trontollar i que va portar al meu pare i al meu sogre cap a l’altra riba... No vaig voler, ni poder, resistir-m’hi. Vaig deixar-me portar per aquest corrent i vaig iniciar tot un treball que ha estat molt enriquidor i terapèutic per a mi.

De la vida i de la mort
Algunes peces d’aquesta exposició i de la propera son el resultat d’aquest viatge personal, un apropament a la naturalesa de la mort, una reflexió plàstica sobre l'existència de la vida i de la mort on una i altre s'entrellacen recíprocament. Què és el que anomenem Vida? Hi ha vida sense mort? És la mort el final de la Vida... ? Després de tot el que resta son emocions, sentiments, vivències viscudes o paraules no dites... He treballat sobre escrits del pare, de l’avi i crec que d’un besavi on apareixen desitjos, pensaments, reflexions sobre la vida, coses que a mi també em preocupen ... que no voldria que es perdessin en la memòria... Veureu peces on apareix l’escriptura, el grafisme com a símbol del llenguatge i la comunicació, he fet sortir frases amagades en la transparència... Paraules, noms, coses que no ens hem dit, memòria, records, tot allò que representa el VIURE I EL MORIR. Aquí va un petit homenatge a tu, pare, i als teus pensaments, que també son una mica els meus...


Lurdes Civit
Fort-Pienc Barcelona 18 de gener 2012